1. |
Simbiosi (Intro)
01:43
|
|
||
2. |
Valentia
03:41
|
|
||
No te n'adones i et passa en un instant aquell vell tren
la teua vida es separa de tu perquè ho veges bé
El que t'ofega, el que no et deixa
Ja es trenquen les cadenes per ser lliure un cop més
hauré de demostrar-me el que puc ser a mi mateix
No puc estar callat i com si no passara res
la fera que és a dins meu va arrapant ja les parets
Posa't en peu i respira fons que saps ben bé el que et ve
vesteix paraula i paciència perquè avui has de ser sincer
No pots esperar ja més
|
||||
3. |
Actors
03:33
|
|
||
Ja s'escolten els aplaudiments, comença la funció
l'objectiu ja enfoca, el maquillatge prepara els actors
“Hui quin bàndol, roig o blau, ens tocarà representar?”
“No ho recorde, mira en la factura qui és qui et va pagar”
És molt bonic sortir a donar pel sac des d'allí dalt
però dis-me què saps tu de viure
No necessite que un trist acabat em diga què ens convé
organitzant-nos des de baix podrem començar a conviure
Si va amb tratge i repetida una mentida es fa més gran
la resta són punk's que no tenen títol d'enxufat
Jo pel teu “enterro” em pose el tratge però he de contestar
a l'esteticisme a la política amb politització de l'art
Ara suposa un gran perill llançar paraules des d'ací
no caic en gràcia a tele i jutges
|
||||
4. |
Deconstrucció
03:19
|
|
||
València, fallera, cartera, burrera
fanàtics, sectaris, ciutat dels llunàtics
És entrar a València i necessite un altre glop
pega'm un pessic per despertar-me d'aquest show
Burrera!
Canal 9, carreres, les llistes d'espera
les porres, els tratges, els “bolsos”, el “papes”
Sempre has de veure més enllà, tota titella té un fil dalt
vergonya sentirem avui, nosaltres els valencians
Sempre esperant aquell demà per fer rodar pel terra els caps
Pallassos tornaran al circ i el mar tornarà a bramar
Sempre a recules del passat
|
||||
5. |
Volar
02:41
|
|
||
Hi ha vegades que t'ho penses i el tren t'ha passat de llarg
altres començar a córrer és pitjor que estar parat
Pots mantindre l'equilibri aprenent dels bacs pegats
però no fer per no enganyar-se és també error de covards
I si m'empentes potser cauré
potser em surten ales per volar
Seria senzill algunes voltes
sense la por a fracassar
Hi ha vegades que sols cante per no quedar-me estancat
en allò que a mi m'angoixa i m'empenta a aquell forat
Quan de veres tinga ganes sempre em tocarà callar
però ja saps que diu la dita, marxe cap a altre costat
|
||||
6. |
Plors
03:55
|
|
||
Pels cantons d'aquesta fosca i gran ciutat
quan tu vas a dormir
hi ha qui fa hores extres per poder menjar
Potser eixim a més si tu has anat de sobrat
I si escoltares el qe diu el plor que has provocat
potser veuries què esteu fent
I si la gent pergués la por a exigir allò que ens heu furtat
potser els plors serien teus
Quan m'arrime a aquell banc que és llit per les nits
hi han cases al davant
i un cartell inútil demana habitants
No vols violència que no siga legal
Però la teua llei sí pot matar!
No servirà a ningú el que has fet de més
Perquè has triat llançar-ho?
|
||||
7. |
Fugir
03:08
|
|
||
Un vell acovardit que mai es llança
dialèctica suïcida conserva i no avança
La por recula i tu ja estàs tan lluny de mi
Amb quin fil m'has cosit?
Per deslligar-lo hauré de fugir cap el mar
Hi ha alguna cosa que sempre em transforma
en vell mariner ofegat
Llavors cada matí sempre tornava
pels vells camins de fang d'una promesa falsa
No hi ha un instant feliç que siga més que això
tan sols tinc nits per recordar que mai estem sols
|
||||
8. |
Promesa
03:30
|
|
||
És la teua realitat un espill que et veu trencat
l'avarícia a deformat allò que creus que és important
Busques ser allò que veus per sentir seguretat
però el que tu vols no és res més que allò que et va arrastrant
Potser la solució no és sols cosa de dos
Potser la solució no és eixa
el que a tu et sobrarà avui pot fer somriure a molts
Pensa i frena que vas molt de pressa
“No puc deixar de ser un esclau més”
Hi ha un cartell a fora que t'empenta
“Que trista vida és la que m'ha promès”
De petit t'han ensenyat competir fins a matar
els valors en què tu creus per l'interès van ser creats
Quan m'ignores no eres tu el que en surt beneficiat
mai aquestes mans que veus fabricaran felicitat
|
||||
9. |
Introspecció
10:36
|
|
||
Quanta pobresa, quanta inocència dins aquells ulls
Quanta feblesa, quanta tristesa que ens ha vençut
Però puc sentir...
Tanta misèria em fa patir el cor
no puc amb les paraules que amaguen les imatges
Fa temps que per caure sobren raons
només queda mirar-te, pensar perquè t'amagues
Al precipici ja queda molt poc per perdre-ho tot
Què necessites per instal·lar-te al món dels conscients?
Que et toque a tu?
Se't fa difícil emprendre un camí
aquesta vida és curta i potser no en tens la culpa
Però no jugar mai es pot elegir
vas nàixer dins la lluita
|
Streaming and Download help
If you like Andreu Todo, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp